01 Les músiques de Shakespeare

9 de juny 20:00 Auditori de l’escola de música d’Andratx

11 de juny 19:30 Casa des Poble d’Esporles

Preu: 10 €.

 

Taquilla oberta una hora abans del concert.

LES MÚSIQUES DE SHAKESPEARE

Un espectacle teatral i musical per commemorar els 400 anys de la mort de William Shakespeare

amb fragments d’obres de Shakespeare i música instrumental i vocal inspirada pel dramaturg anglès.

RODO GENER – actor

MARGA RODRÍGUEZ – soprano

FRANCESC BLANCO i M. VICTÒRIA CORTÈS– piano

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Sinopsi
Julieta, Romeu, Beatriu, Benedicte, Puc, Ofèlia, Cleopatra, i Otello ens conten i canten les seves emocions. Els veurem i escoltarem enamorar-se, patir, riure i plorar alternant les paraules i les músiques que Shakespeare va inspirar, tot fent un rapidíssim zàpping per alguns dels textos de les obres més conegudes del dramaturg anglès.

 

 

PROGRAMA

Text amorós de Molt soroll per res de Benedicto

Come again de J. Dowland

Text d’Otello

Intermezzo de la suite per a piano a 4 mans de “Somni d’una nit d’estiu” de F. Mendelssohn

Text de Beatriu sobre la seva llibertat com a dona

Je veux vivre” de “Romeu i Julieta” de Ch. Gounod

Text sobre els sers màgics de “Somni d’una nit d’estiu”

Dança dels elfs de la suite per a piano a 4 mans de “Somni d’una nit d’estiu” de F. Mendelssohn

Text de Romeu quan se pregunta quí és la donzella (Julieta) , Julieta és el sol

An Sylvia”, lied de F. Schubert amb text de W. Shakespeare

Text de Somni d’una nit d’estiu

Dansa de les joves amb lliris de la suite per a piano de “Romeu i Julieta” de S. Prokofiev

Text de Julieta (Romeu, Romeu…)

La jove Julieta de la suite per a piano de “Romeu i Julieta” de S. Prokofiev

Text de Julieta quan reb el vestit de noces per casar-se amb Paris

Oh quante volte”,  ària de Julieta de “Capuletti e Montecchi” de V. Bellini

Text previ a les noces de “Somni d’una nit d’estiu”

Marxa nupcial de la suite per a piano a 4 mans de “Somni d’una nit d’estiu” de F. Mendelssohn

Text de Ofellia quan se lamenta dels desprecis de Hamlet

Piangerò la sorte mia” de “Julius César” de G. F. Händel

Text del despertar i separació dels amants

La separació de la suite per a piano de “Romeu i Julieta” de S. Prokofiev

Plantejament i recerca artístics, de la dramatúrgia i sel.lecció dels textos

“Per fortuna, la majoria de compositors de la història sonora no han fet cas del tòpic que sosté la inconveniència d’empastifar la poesia, un art netament musical, afegint-hi una doble esfera musical. Sortosament, la poesia (i la música intrínseca!) dels versos shakespearians ha inspirat experiments simfònics i instrumentals a compositors com Berlioz (Roméo et Juliete) Mendelssohn (A Midsummer Night’s Dream), etc.”

Bernat Dedéu

L’objectiu que ens hem plantejat és la creació d’un espectacle que vagi més enllà de la lectura dramatitzada i de l’habitual concert de música clàssica. Cercam així un espectacle de nova creació amb certa originalitat i innovador dins aquest tipus de format.

A partir d’una idea de Francesc Blanco sobre la recerca de repertori inspirat per obres dramàtiques i comèdies de William Shakespeare, M. Victòria Cortès ha plantejat i ordenat un repertori amb una sèrie de textos adaptats per Rodo Gener associats del dramaturg anglès que han servit de base per a l’experimentació als assajos per poder donar forma a l’espectacle.

Hem treballat amb els textos de Shakespeare i la música que aquests textos ha inspirat a varis compositors al llarg de la història tals com G.F. Händel, F. Schubert, F. Mendelssohn, V. Bellini, H. Berlioz i S. Prokovieff.

Les músiques són de procedència purament instrumental com en el cas de Prokovieff; incidental creada per a l’obra de teatre homònia en el cas de Mendelssohn; procedents d’òperes basades en els arguments de les tragèdies shakespearianes com els casos de Händel, Bellini i Berlioz; tenim també un sonet musicat com el cas de Schubert i fins i tot hem volgut començar l’espectacle amb una mostra de la música que es composava en l’època de Shakespeare (encara que no sigui inspirada per ell) com és la cançó de Dowland.

A la sel.lecció dels textos hem alternat fragments de les mateixes obres musicals que varen inspirar amb altres que guardaven relació amb el caràcter de la música.

Els assajos han estat un treball de recerca de la creació d’un mateix ambient que uneixi textos amb música i fins i tot en varis moment de l’espectacle hem superposat els textos a la música en aquells llocs on la música ho permetia i a la vegada servia per donar un major émfasi els textos, creant així una mena de nova obra músico-teatral.

El resultat de la interrelació dels textos amb la música crea en ocasions nous arguments i petits gests de complicitat entre l’actor i la soprano, a qui hem fet servir com a un personatge més amb qui poder augmentar el joc escènic.

 

Rodo Gener – actor

Formació:
Interpretació: Tom Bentley, Neil LaBute, Cristian Atanasiu, Pep Sanchís, Lilo Baur, Carles Castillo.
Veu: Caterina Alorda, Mateu Grau, Cacu Prat
Càmera: Carla Calparsoro, Esteve Rovira,
Cos i moviment: Andrés Corchero, Sophie Kasser i Stephane Levy.

Doblatge: Roger Pera

Teatre:
Perduts a Cabrera de Carlos Garrido,Dir Carlos Garrido.
La comédia dels Errors de W. Shakespeare, Dir. Pitus Fernandez
Z i la habitació 113 de Joan Carles bellviure, Dir. Carles Molinet
Ivanov de Anton Txéjov, dir. Sergio Baos.
Les veus de bellver, de Mariona Forteza, dir. Carlos Garrido i Dominick Hull.
Ma perché Pirandello, de Salvador Oliva i Luiggi Pirandello, Dir. Pitus Fernandez
L’Etern Mecanoscrit, de Salvador Oliva i Manuel de Pedrolo, dir. Salvador Oliva
Jo, Odisseo, de Carlos Garrido, dir. Dominick Hull.
Lucrècia o Roma Libre de Joan Ramis, dir. Sergi Marí.
Algú Que Miri Per Mi de Frank McGuiness, dir. Alex Tejedor.
La Marató de Salvador Oliva, dir. Jordi Cumellas.
La Partida escrita y dirigida por Óscar Sanz Cabrera.
La Disputa de l’Ase de Asnelm Turmeda, dir. Albert Mestres.
El Solitari Oest de Martin McDonaght, dir. Pitus Fernandez.
Mort de Dama de Llorenç Villalonga, dir. Rafel Duran.
Molts records per Ivanov de Pep Tosar y Albert Tola ,dir. Pep Tosar.
Tape (La Cinta), de Stephen Belber, dir. Alex Tejedor.
Radiografies de Albert Herranz, dir. Luca Bonadei.
Un Dia D’Estiu de Slawomir Mrozeck, dir. Màrius Hernández.
L’estranya parella de Neil Simon, dir. Pitus Fernández.
Amics de Antoni Oliver, dir. Biel Jordà.
Molt Soroll per no Res de W. Shakespeare, dir. Konrad Zschiedrich.
Sa Pesta de Pere Capellà. dir. Salvador Oliva.
Patera de Juan Pablo Vallejo, dir. Pitus Fernández.
Una Tragèdia grega. Especle clown, dir. Enric de las Heras.
Nit de Reis (o el que vulgueu) de W. Shakespeare, dir. Pitus Fernández.
El Somni d’una nit d’Estiu de W. Shakespeare, dir. Pitus Fernández.

Microteatres:
Que venen els Americans d’Albert Herranz, dir. Rodo Gener.
Rates de Marta Barceló, dir. Jona Fullana.
Astigmatisme de Josep Mercadal, dir. Josep Mercadal
Desitjos de Rodo Gener i Mar Oliver, dir. Joan Fullana
C-098767 de Irene NIubo, dir. Ivo Erasmo.
Llengua amb tàperes de David Mataró, dir. David Mataró.
L’Ombra de Irene Niubo, Dir. Ivo erasmo
Los Angeles de Josep Mercadal Dir Alex Tejedor
Còdi negre de Marta Barceló Dir. Jordi Cumellas
Funny Game? De Toni Gener Ferrero, Dir Rodo Gener

T.V.:
Palma Pam a Pam. Sèrie documental, La Perifèrica Produccions.
Migjorn. (Temporadas 2, 3 i 4) C.E.F.
Llàgrima de Sang. (temporades 1 i 2) Boca a Boca i Nova Televisió.
Mossen Capellà, Boca a Boca y Nova Televisió.n IB3.
Sa Balada d’en Lucas Videoclip de Tremendamente.
Ventdelplà, Diagonal TV . TV3.
Ous Amb Caragols, Boca a Boca i Nova Televisión. IB3. 48 episodios.
Creo que estoy curando Videoclip de Tremendamente.
Laberint de Passions, (temp 1 i 2)Boca a Boca y Nova Televisión. IB3.
Punt de Trobada, Magacine, Singular audiovisuales. IB3.
Vallterra, Boca aBoca y Nova Televisión. IB3. 100 episodios.
Viva la vida que llevo, Videoclip de Tremendamente.

Cinema:
Como todas las mañanas, de Toni Nievas
Plenamar, cortometraje de Joan Carles Martorell.
Domingueros, cortometraje, de Toni Nievas.
Sin previo aviso, cortometraje de Juan Ortega.
Deshielo, largometraje de Toni Nievas.
Bosteza, mediometraje de Toni Nievas.
Animales de dirección, cortometraje de Toni Nievas.
Bellpuig, primera pedra, documental de La Periférica Producciones.

Premis y nominacions:
Premi “Escènica” a Millor Actor 2011 per Algú que miri per mi.
Premi “Escènica” a MillorActor 2009-2010 per el Solitari Oest.
Nominat al Premi “Escènica” a Millor Actor 2011 per La Marató.

Marga Rodríguez, Soprano

Neix a Andratx, el 1988. Estudia cant, piano i violí amb el mestre J. M. Moreno, i complementa la seva formació en els cors del Teatre Principal de Palma, al Studium Cor de Cambra i en el cor Capella Mallorquina. El 2006 inicia els estudis de Grau Professional de Cant al Conservatori de Música i Dansa de Palma, graduant-se el 2011 amb excel·lents qualificacions i participant com a finalista en els Premis final de grau i en el concurs Art Jove de Música de Cambra.
Seguidament, inicia els estudis superiors de cant al Conservatori Superior de les Illes Balears amb el mestre J. M. Ribot. Paral·lelament als seus estudis de cant, es llicencia en Biologia i en Bioquímica per la Universitat de les Illes Balears.

Des 2012 ha continuat els seus estudis de cant a l’Escola Superior de Cant de Madrid al costat dels mestres V. Prieto i A. Viribay, fins a la seva recent graduació al juny de 2015.
Com a solista de repertori simfònic ha participat en nombrosos projectes: The Messiah (GF Händel), Chandos anthem no 4 (GFHändel), The improvised history of the world (P. Klica), Krönungsmesse (WA Mozart), Harmonia Caelestis (P. Esterházy), estrena de la Missa Sancti Petri Apostoli (D. León), estrena de la Cantata Sacerdos et Pontifex (D. León) etc. És col·laboradora habitual de l’orquestra de música contemporània Suite Ensemble i també ha ofert diversos recitals per a entitats com la Fundació Joan March, ASPANOB, Art Mallorca Gallery, Rotaract Club o Joventuts Musicals d’Espanya.
Durant els últims anys ha rebut classes magistrals d’interpretació i tècnica vocal de mà de destacats mestres com Giulio Zappa, Amelia Felle, Lorenzo Palomo, Jose Carlos Plaza, David Mason, Miguel Ortega, Vega Escribano, Michele Wegart i Helen Tints, i també ha treballat amb directors de talla internacional com Cristóbal Soler, José María Moreno, Olivier Tardy, Felipe Aguirre i Martin Fischer-Dieskau.

Ha intervingut en multitud de produccions operístiques com La Bohème, Carmen, Turandot, Don Carlo o Júpiter i Semele; i en sarsueles com Luisa Fernanda, L’hoste del sevillà, La revetlla de la Coloma, La Montería, Gegants i Capgrossos, La Revoltosa o Doña Francisquita.

Sensibilitzada amb la tasca de recuperació i conservació de la música tradicional, és la veu solista de l’acoblament Arreu, i a més des de 2012 és la intèrpret del Cant de la Sibil·la a la Catedral de Mallorca.

Des de març de 2015 és membre (soprano solista) de la Jove Orquestra Nacional d’Espanya (JONDE), amb la qual ha debutat a l’abril de 2015 al Teatre Calderón de Valladolid en una trobada dirigida pel mestre Cristóbal Soler.

Ha debutat recentment a òpera representant a la Sacerdotessa d’Aida (G. Verdi), al Teatre Principal de Palma; a Gretel de Hänsel und Gretel (E. Humperdink) al Teatre de l’Escola Superior de Cant de Madrid i a Zweite Dame de Die Zauberflöte (WA Mozart) al Teatre Principal de Palma, sota la direcció del mestre M. Fischer-Dieskau.

 

DUET BLANCO-CORTÈS

Integrat pels pianistes Francesc Blanco i M. Victória Cortés, es formà l’any 1994. Des de llavors ençà ha realitzat nombrosos concerts com a duet solista o amb acompanyament d’orquestra arreu de las Illes Balears, Barcelona i Salzburg, guanyant el segon premi del concurs “Art Jove” de la Direcció General de Joventut l’any 1997.

Com a duet solista ha actuat amb l’Orquestra Simfònica de Balears (en tres ocasions com a duet solista), Deutsch-Französische Kammerorquester, Kammerphillarmonie Baden-Württemberg i Basler Festival Orquester interpretant obres per a dos pianos i orquestra de Bach, Mozart, Saint-Saens i Bartok.

El duet Blanco-Cortès té editats dos Compact-Discs, un per al segell ONA Digital, amb primers enregistraments mundials d’obres de Tintorer, Samper, Mas Porcel i Guinovart, i l’altre amb obres per a piano sol i la primera edició mundial de l’integral per a piano a quatre mans de F. Chopin per a segell Unió Músics.

El 2001 coordinaren i interpretaren l’espectacle “Liliana i El Carnaval dels animals” amb la Basler Festival Orquester i l’actriu Caterina Alorda que fou vist per 5000 alumnes d’escoles de Mallorca. El curs 2003-04 el seu montatge de l’espectacle “Pere i el llop” fou vist per 10.000 alumnes a Mallorca. L’any 2006, la seva producció de l’òpera “La Flauta Màgica” de Mozart arribà a 15.000 escolars de Balears. Posteriorment han continuat la tasca divulgadora de l’òepra pels nins amb quatre produccions operístiques més, presentant 5 títols d’òpera per nins en més de 200 funcions que han arribat a 60.000 escolars.

L’any 2002 actuaren a un concert dins del Festival de primavera de Sofia (Bulgaria) que va ser enregistrat i retransmès en directe per la televisió nacional búlgara via digital. A la temporada 2002-03 actuaren a Roma i a Mallorca estrenaren un programa amb música que combina el jazz i la clàssica (Cross Over) per a dos pianos i percussió. El 2004 interpretaren les simfonies 1, 2, 5 i 6 de Beethoven en la versió per a piano a quatre mans i actuaren al Festival Carniola d’Slovènia. El 2005 presentaren el rèquiem alemany de Brahms i el Carmina Burana d’Orff amb la Capella Mallorquina, així com la integral de valsos de Brahms. El 2006 estrenaren l’espectacle “Danses del món” amb la companyia de dansa Pasodós.

La reedició de la discogràfica La ma de Guido el 2004 del seu CD dedicat a l’obra cambrística i pianística de Pere Tintorer va ser candidat al premi al millor intèrpret de música clàssica als “Premios de la música de la Academia de las Artes y las Ciencias de la música”.

Plantejament i recerca artístics, de la dramatúrgia i sel.lecció dels textos

Per fortuna, la majoria de compositors de la història sonora no han fet cas del tòpic que sosté la inconveniència d’empastifar la poesia, un art netament musical, afegint-hi una doble esfera musical. Sortosament, la poesia (i la música intrínseca!) dels versos shakespearians ha inspirat experiments simfònics i instrumentals a compositors com Berlioz (Roméo et Juliete) Mendelssohn (A Midsummer Night’s Dream), etc.”

Bernat Dedéu

L’objectiu que ens hem plantejat és la creació d’un espectacle que vagi més enllà de la lectura dramatitzada i de l’habitual concert de música clàssica. Cercam així un espectacle de nova creació amb certa originalitat i innovador dins aquest tipus de format.

A partir d’una idea de Francesc Blanco sobre la recerca de repertori inspirat per obres dramàtiques i comèdies de William Shakespeare, M. Victòria Cortès ha plantejat i ordenat un repertori amb una sèrie de textos associats del dramaturg anglès que han servit de base per a l’experimentació als assajos per poder donar forma a l’espectacle.

Hem treballat amb els textos de Shakespeare i la música que aquests textos ha inspirat a varis compositors al llarg de la història tals com G.F. Händel, F. Schubert, F. Mendelssohn, V. Bellini, H. Berlioz i S. Prokovieff.

Les músiques són de procedència purament instrumental com en el cas de Prokovieff; incidental creada per a l’obra de teatre homònia en el cas de Mendelssohn; procedents d’òperes basades en els arguments de les tragèdies shakespearianes com els casos de Händel, Bellini i Berlioz; tenim també un sonet musicat com el cas de Schubert i fins i tot hem volgut començar l’espectacle amb una mostra de la música que es composava en l’època de Shakespeare (encara que no sigui inspirada per ell) com és la cançó de Dowland.

Comments are closed.