Arxiu del Regne de Mallorca

11 de gener a les 19:00 h

Reminiscències. Recital de piano a càrrec de Júlia Martínez

VENDA ONLINE

Vídeo de la sonata Reminiscències

PROGRAMA

PART I
Sonata Reminiscenza……Nikolai Medtner(1879-1951)

Preludes livre I: …….Claude Debussy (1862-1918)
Des pas sur la neige.
Ce qu’a vu le vent d’ouest.

PART II
Kinderszenen (Escenes de nins) op.15……Robert Schumann (1810-1856)
1.Von fremden Ländern und Menschen (De gents i països estrangers).
2.Kuriose Geschichte (Història curiosa).
3.Hasche–Mann (L’home del sac)
4.Bittendes Kind (El nin demanant)
5.Glückes genug (Felicitat perfecta).
6.Wichtige Begebenheit (Un esdeveniment important).
7.Träumerei (Somniant).
8.Am Kamin (Vora la llar).
9.Ritter vom Steckenpferd (El cavaller del cavall de fusta).
10.Fast zu ernst (Quasi massa seriós).
11.Fürchtenmachen (Joc que fa por).
12.Kind im Einschlummern (El nin s’adorm).
13.Der Dichter spricht (Parla el poeta).
Preludi i fuga nº 24………..Dimitri Shostakovich (1906-1975)

Reminiscència… aquell meravellós retorn sobtat d’una sensació, d’un lloc…d’un record fugisser.
El nostre camí i experiència vital conformen la nostra personalitat i, al mateix temps, cadascun dels instants viscuts deixen sediments en nosaltres que, de vegades i de forma inesperada, emergeixen amb una força espiritual incontrolada.
Sobre aquest concepte poètic i evocador es construeix aquest recital, que exposa aquest fil conductor a través de la música escrita per diferents autors per a un gran comunicador: el piano, portaveu d’un il·limitat conjunt d’emocions humanes plasmades a través de la melodia i l’harmonia, reactivant en els oients sentiments inèdits, fins i tot desconeguts, tant a nivell físic com intel·lectual.
La Sonata Reminiscenza, de Nikolai Medtner, ens introdueix de ple en un sentiment
nostàlgic intangible. L’autor, tant en la seva faceta de pianista com en la de compositor, és quasi desconegut al nostre país i en la seva escriptura hi trobem evocacions i sonoritats que conjuguen amb l’estètica de Rachmaninov o de la d’un jove Scriabin, juntament amb una profunditat espiritual, on ens traslladen les seves al•lusions als cants ortodoxos de la seva Rússia natal, prou més que amb la música dels seus coetanis Prokofiev, Stravinski, Schönberg…
En una actitud introspectiva similar, Claude Debussy ens planteja, mitjançant els
preludis, dues estampes tremendament evocadores: primer amb el magistral Des Pas sur la neige (Els passos sobre la neu), on unes petjades anònimes, testimonis muts que dibuixen el camí traçat sobre la blanca soledat d’un paisatge nevat, ens porten a un silenci interior molt particular, en el que només respirar ens arriba a congelar l’ànima, i on la mística, plasmada sàviament mitjançant una estàtica melòdica sense parangó, contrasta amb la inèrcia i calidesa de Ce qu’a vu le vent d’Ouest (El que ha vist el vent de l’Oest), on un persistent instint nòmada ens evoca tantes imatges i sensacions com ens permetin els nostres sentits, producte del virtuosisme efectista que l’obra ofereix.
Segurament, el lloc més sincer i innocu on retrobar-nos amb el nostre propi Jo, sigui la nostra infantesa, i així ho entén Robert Schumann, dibuixant-nos i compartint amb nosaltres 13 moments de la seva infantesa en els que l’alegria, la tristor, la fantasia i la temença inconscient, la por, es conjuguen amb els moments de jugar de l’infant, imprescindibles i extremadament necessaris en la construcció de la personalitat de tot ésser humà.
Kinderszenen op.15 obre una segona part on la innocència retrospectiva de Schumann contrasta de manera abrupta amb la tristesa resignada en la que va transcórrer la vida de Dimitri Shostakovich. El Preludi i Fuga nº24 de l’autor turmentat, llença, no sols una mirada al passat des d’un punt de vista formal, sinó una clara sensació de soledat i incomprensió reflectida amb el seu llenguatge acurat i que permet captar en tota la seva magnitud el discórrer de la seva existència, resultant la frustració i la censura el punt de trobada entre la desraó humana que marcà la seva vida, i una profunda i perpètua creença de la seva redempció mitjançant un discurs musical i estètic mutilat i perseguit.

Júlia Martínez Bevià inicia els seus estudis de piano al Conservatori Joaquín Rodrigo de València amb Miguel Álvarez Argudo i Juana Blanco. Cursa els seus estudis superiors al Conservatori Superior Bonifacio Gil de Badajoz, amb Alexander Kandelaki i Mariana Gurkova. Realitza estudis de Postgrau amb el professor Jerzy Romaniuk a l’Akademii Muzycznej im. Fryderyka Chopina de Varsòvia, Polònia. Té un màster en interpretació pianística amb el professor Eugen Indjic a la Universitat Viu.

Ha rebut classes de Joaquin Soriano (Real Conservatorio de Madrid), Claudio Martínez-Mehner (Basilea, Suïssa), Christopher Elton (Royal Academy of Music, Londres), Almudena Cano (Real Conservatorio de Madrid), Tibor Szasz (Universitat de Freiburg)Nino Kereselidze (Katarina Gurska, Madrid), Márta Gulyás (Reina Sofía), Elzbieta Tarnawska (Academia Chopin, Varsovia), entre d’altres.

L’any 2008 realitza una gira per diverses ciutats de Polònia organitzada per l’ambaixada espanyola en aquest país, amb un repertori per a piano sol, per tal de difondre la música espanyola.

Ha col·laborat amb diverses formacions com la Coral Amadeus al Festival Internacional Coral de Cork, Irlanda, o el Cor del Teatre Principal de Palma. L’any 2011 debuta com a solista amb la Jove Orquestra de Màlaga a l’auditori Ciudad de León. Posteriorment, segueix oferint concerts, tant com a solista com amb repertori cambrístic. És integrant de la formació de música de cambra Image Ensemble, agrupació dedicada íntegrament al repertori de música de cambra.

En l’actualitat és professora titular de l’especialitat de piano al Conservatori Professional de Música i Dansa de Mallorca.